domingo, 21 de abril de 2013

DESOLACIÓ - POEMA DE JOAN ALCOVER

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

viernes, 19 de abril de 2013

Miguel Ángel Santos Guerra - EL PATO EN LA ESCUELA O EL VALOR DE LA DIVERSIDAD


"Cierta vez, los animales del bosque decidieron hacer algo para afrontar los problemas del mundo nuevo y organizaron una escuela. Adoptaron un currículum de actividades consistente en correr, trepar, nadar y volar y, para que fuera más fácil enseñarlo, todos los animales se inscribieron en todas las asignaturas.
Al terminar el año, una anguila, que podía nadar de forma sobresaliente y también correr y trepar y volar un poco, obtuvo el promedio superior y la medalla al mejor alumno.
El pato era estudiante sobresaliente en la asignatura natación. De hecho, superior a su maestro. Obtuvo un suficiente en vuelo, pero en carrera resultó deficiente. Como era de aprendizaje lento en carrera tuvo que quedarse en la escuela después de hora y abandonar la natación para practicar la carrera. Estas ejercitaciones continuaron hasta que sus pies membranosos se desgastaron, y entonces pasó a ser alumno apenas mediano en natación. Pero la medianía se aceptaba en la escuela, de manera que a nadie le preocupó lo sucedido salvo, como es natural, al pato.
La liebre comenzó el cuso como el alumno más distinguido en carrera pero sufrió un colapso nervioso por exceso de trabajo en natación. La ardilla era sobresaliente en trepa, hasta que manifestó un síndrome de frustración en la clase de vuelo, donde su maestro le hacía comenzar desde el suelo, en vez de hacerlo desde la cima del árbol. Por último enfermó de calambres por exceso de esfuerzo, y entonces, la calificaron con 6 en trepa y con 4 en carrera.
El águila era un alumno problema y recibió malas notas en conducta. En el curso de trepa superaba a todos los demás en el ejercicio de subir hasta la copa del árbol, pero se obstinaba en hacerlo a su manera”.

SI la escuela del bosque hubiera incorporado el valor de la diferencia en su política educativa hubiera obtenido mejores resultados. (M.A. DÍAZ)

jueves, 18 de abril de 2013

Ayn Rand

"Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias más que por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos sino, por el contrario, son ellos los que están protegido contra usted; cuando repare que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá afirmar, sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada."

 "When you see that trading is done, not by consent, but by compulsion - when you see that in order to produce, you need to obtain permission from men who produce nothing - when you see that money is flowing to those who deal, not in goods, but in favors - when you see that men get richer by graft and by pull than by work, and your laws don't protect you against them, but protect them against you - when you see corruption being rewarded and honesty becoming a self-sacrifice - you may know that your society is doomed."

domingo, 14 de abril de 2013

Les Quatre estacions. Miquel Martí i Pol


PRIMAVERA

Heus ací:

Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

sábado, 13 de abril de 2013

Olivier - Olivo - Olivera - Olive tree

Una olivo centenario que se resiste a morir : sus tímidos brotes afloran en esta primavera de 2013 ¡ ESPERANZA !

miércoles, 10 de abril de 2013

Francesc Torralba. Cent valors per viure.


...] L’esperança, entesa com un valor, sempre
es refereix a un bé.
L’esperança es relaciona íntimament amb el concepte
d’acció o, més concretament, de transformació.
L’home esperançat creu que pot transformar
el món, creu que pot canviar la injustícia
en justícia, l’opressió en llibertat, la desigualtat
en igualtat, l’odi en amor, la por en tranquil·litat.
Sense esperança, no hi ha possible transformació
del món. Només pot transformar el món qui té
esperança, perquè en la matriu de l’esperança hi
ha el germen de la rebel·lió i de la disconformitat.
L’home esperançat es revolta davant d’un món
injust, crida amb força davant les misèries alienes,
s’alça amb voluntat per transformar el seu
univers. [...]”

Αριστοτέλης (Aristotle)

We are what we repeatedly do. Excellence, then, is not an act, but a habit.

martes, 9 de abril de 2013

ODA A L'ALBUM DE FOTOS



Les imatges desfilen amb cadència, pàgina després de pàgina, foto després de foto. 

Necessitariem afegir-hi música per cada full de recull de vides,  l’emoció és a flor de pell amb cada foto, rostres perennes en el paper, transmeten-nos llur desig i satisfacció de veure’s recuperats i estimats.

Els colorants atorguen a algunes fotos un color barreja de melangia i esperança que ens expliquen tots els anys transcorreguts, en un intent de fugir de la nostàlgia que rescata els temps passats. 
María de los Ángeles Díaz




domingo, 7 de abril de 2013

martes, 2 de abril de 2013

Anècdotes a Xina - Anécdotas en China - Anecdotes en Chine


Ni Hao !  你好
Sempre hi ha petites anècdotes per explicar, i tot i el cansament i el “ Jet Lag “, el meu esguard intenta fixar-se en els detalls :
La senyora gran (gairebé 100 anys) que pujava els esglaons molt alts de la Gran Muralla Xinesa poc a poc però amb fermesa,  el señyor que passejava un xiuaua petitonet, moníssim, enjogossat, marronet.
La super-mega-mosca, tamany  Gran Muralla, que va entrar en el meu escot i va sortir per sota del T-Shirt.  La turista que em va preguntà on havia comprat el parasol perquè li agradava molt i era més pràctic que el barret amb la calor que feia i el sol cremant. El noi que va trepar per la muralla amb el risc de caure d’una alçada considerable (bojos n’hi ha a tot arreu).
El super gat en un tronc del parc del temple del cel, tan relaxat que deu fer Tai Chi tots els dies.
I en el que no m’agradaria veure, però t’entren a la força : la pol.lució de l’aire produïda, entre altres coses pels mil.lions d’aires condicionats, els quatre mil.lions de cotxes que circulen per la ciutat, etc… irrespirable, hi ha una boira constant de la polució. L’encant que debía tenir aquesta ciutat milenària gairebé ho ha perdut tot a mans d’una megapoli de creixament incontrolable.
Zai Jian (Adéu)  再见



Siempre hay pequeñas anécdotas que contar, y a pesar del cansancio y el "Jet Lag", mi mirada intenta fijarse en los detalles:
La señora mayor (casi 100 años) que subía los peldaños muy altos de la Gran Muralla China poco a poco pero con firmeza, el señor que paseaba un chihuahua pequeñito, monísimo,  divertido, marroncito.

La super-mega-mosca, tamaño Gran Muralla, que entró en mi escote y salió por debajo de mi T-Shirt. La turista que me preguntó donde había comprado la sombrilla porque le gustaba mucho y era más práctico que el sombrero con el calor que hacía y el sol ardiendo. El chico que trepó por la muralla con el riesgo de caer de una altura considerable (locos hay en todas partes).
El super gato en un tronco del parque del templo del cielo, tan relajado que debe hacer Tai Chi todos los días.
Y lo que no me gustaría ver, pero te entran a la fuerza: la polución del aire producida, entre otras cosas por millones de aires acondicionados, los cuatro millones de coches que circulan por la ciudad, etc ... irrespirable, hay una niebla constante de polución. El encanto que debia tener esta ciudad milenaria casi lo ha perdido todo a manos de una megalópolis de Crecimiento incontrolable.

Il ya toujours des petites histoires à raconter, et malgré la fatigue et  le "Jet Lag", mes yeux essayent de regarder les détails:
La vieille dame (près de 100 ans) qui montait les escaliers très élevés de la Grande Muraille de Chine, lentement mais fermement; un homme qui promène son Chihuahua tout petit, amusant, mignont, marron.
La super-méga-mouche, taille Grande Muraille qui est rentrée dans mon décolleté et en est ressortie sous mon T-shirt. La touriste qui m'a demandé où j'avais acheté le parasol qu'elle a tant aimé et  qui est plus pratique que le chapeau avec la chaleur et le soleil brûlant. Le gars qui a grimpé la Grande Muraille  avec le risque de chute d'une hauteur considérable (il y a des fous partout).
Le grand matou  dans un arbre dans le parc du temple du ciel, tellement détendu qu'il doit certainement faire du Tai Chi chaque jour.
Et ce que je n'aimerais pas voir, mais qui te pénètre d'un coup :  la pollution de l'air causée entre autres par des millions de climatiseurs, quatre millions de voitures circulant en ville, etc ... irrespirable, il y a une brume constante de pollution. Le charme qu'avait cette ville millénaire a presque disparu dans les mains d'un Megalopolis de croissance incontrôlable.

María de los Ángeles Díaz

J'EMBRASSE UN ARBRE AU TEMPLE DU CIEL - BEIJING - L'ÉNERGIE DE LA NATURE


lunes, 1 de abril de 2013

CHAT ZEN (Tiāntán 天坛 -TEMPLE DU CIEL - TEMPLO DEL CIELO - BEIJING) OCT 2011)



Frases, citations de Pablo Neruda

 " Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera. "

" El fuero para el gran ladrón, la cárcel para el que roba un pan. "


" Et vous allez  me demander: mais pourquoi votre poésie ne vous parle-t-elle pas du rêve, des feuilles ou des grands volcans de votre pays natal ? Venez voir le sang dans les rues, venez voir le sang dans les rues, venez voir le sang dans les rues."

" Preguntaréis ¿por qué su poesía no nos habla del sueño, de las hojas, de los grandes volcanes de su país natal? ¡Venid a ver la sangre por las calles, venid a ver la sangre por las calles, venid a ver la sangre por las calles! "