Llaberia

Llaberia, tens l’encís fulgent dels pobles de ranci llinatge. Les pedres ferrenyes que formen les teves cases pairals parlen. Les pedres immutables ploren les llars perdudes. Si hom s’atura i les toca rep unes sensacions que es poden interpretar.

El passat torna a tu amb extremitud ajudat pels homes i dones que treballen perquè la memòria romangui. El museu del Bast n’és un exemple fascinador i interessant. La imaginació vola i hom es transporta a l’època en què la Benvinguda infant, ànima mater del poble, anava a escola, on uns quants alumnes de diferents edats hi assistien tots junts quan les feines del camp o de la llar els hi permetien. Es poden sentir les rialles i el tabustol quan corrien pels teus carrerons, cofois per ser alliberats d’escola.

Els teus carrers on hom respira el perfum del passat no seran mai deserts mentre les pedres aguantin. L’aire els omple de fragàncies oblidades, de flaires àrids i secs que s’obstinen a atiranyar. Vida rera vida, les ànimes eternes et sotgen perquè ningú no et faci perdre el teu encant.

El que més em meravellà de tu fou l’alegria oculta, com si guardessis tots els sentiments positius de la teva gent i llur resplendor fos atemporal, com el de l’Amic que va permetre’m conèixer-te.

No vaig voler cedir a la nostàlgia de la realitat tangible perquè fóra condemnar-te a l’oblit. I malgrat totes les absències, el teu ésser històric i digne ha de transmetre què la vida també és esperança, tendresa passió i amor.

Gràcies Amiga, t’enyoro.

Àngels

(María de los Ángeles Díaz Bravo - escrit pel Butlletí " Les Quatre Estacions "

02.08.2005)

El cel és el repòs de la mirada,
 i és el repòs del braç i el pensament;
 per xò, ajegut a terra, el cel m'agrada
 i m'adormo mirant-lo fixament.   
Joan Maragall (El comte Arnau)

OBSERVAR L'ENTORN

• Un senyor gras  assegut en la cadira d'una cafeteria a Berlin, que té l'alegria de compartir les engrunes del seu pastís amb un ocellet que les recull i que, quan triga a enviar-li'n més, aleta i s'enlaira fins als seus genolls per demanar-li'n més.

• Un botiguer que escombra el voltant de la porta del negoci on treballa i la vorera que hi ha davant perquè estigui impolut i així els clients puguin entrar, sentint-se benvinguts amb la netedat que envolta aquesta porta.

• Autobús 62 direcció plaça de Catalunya, Barcelona.  Dos seients ocupats per dos " marujas " a l'altra banda del passadís, al seu costa dos senyors, rectes, seriosos, guardant les aparences, les dones parlen d'ells i de tot, no callen. Mira què calladets van, diuen, ells no diuen res.  " Li has de treure la taca que du a la camisa el teu home ", diu l'altre amb un to benevolent, però satisfeta de que el seu home no en dugui pas de taques. Se l'ha degut fer amb la melmelada de l'esmorzar, afegeix, volent treure-li importància a la cosa. Hem giro per mirar-los, fan cara d'avorrits, obligats a acompanyar a llurs esposes a un grans magatzems, però sense cap esma per fer-ho. Deuen pensar que aquesta tarda miraran el futbol i aixì estaran una estona tanquils, sense que els persegueixen amb un llevataques.

• Un señor negre, grandot amb els cabells blancs que veu a un conegut també negre, carrer avall i li cridat ben alt " ¿Adónde va negro  ?"!!!

• Tinc complexe de foca, diu una companya de feina quan menja tunyina a la planxa del regust a peix que li perdura tota la tarda.....

• Las empleades d'una fleca del voltant de la plaça Tetuan de Barcelona,  van veure atònites i espantades, com l'estiu passat un regiment d'abelles obreres inundaven la botiga. Cada dia venien més, tant és així que van tenir por i van trucar a la guàrdia urbana. Els agents van fer venir personal especialitzat del Zoo de Barcelona que van buscar pels conductes de l'aire condicionat si s'havia allotjat la reina. No van trobar res i van bloquejar el conducte, van recomanar al propietari de la fleca que posés unes portes i que estiguéssin tancades. El cas és que s'havia corregut "la veu " entre les abelles que van trobar els pastissos dolços de la fleca al seu gust i venien cada dia des dels ruscs del zoo a alimentar-se a la pastisseria. 

Le secret du renard

Adieu, dit le renard. Voici mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le coeur. L'essentiel est invisible pour les yeux.  
Antoine de Saint-Exupéry

¿ Qué diria Graucho Marx ?

¿ Qué diría Graucho Marx si renaciera en la España actual (reflejo de buena parte de los países industrializados) ?

Diría : ¡ Noooo ! No abro los ojos aquí, mejor espero medio siglo a que todos los políticos y profesionales corruptos, empresarios sin escrúpulos, bancos usureros y dictadores financieros y demás personas nefastas estén muertos y reflexionando sobre lo mal, pero mal que lo han hecho todo. Al fin y al cabo, no se podrán llevar al más allá los bienes materiales recaudados injustamente 

O bien diría : Sí, ahora o nunca, hay que renacer ahora, porque España necesita un liderazgo serio como era yo, con sentido del "humor " y cabal y un Equipo fuera de serie.

Tal vez quisiera renacer mujer, para diversificar sus vidas, pero eso sí, el bigote sería innegociable, siendo su seña de identidad. 

Metería a toda la chusma política, financiera y ajases en el camarote con sus hermanos, y a los buenos, que haberlos, haylos, los perfeccionaría en su Equipo.

De esta manera, los incompetentes podrían seguir a sus anchas con sus acusaciones mutuas e inútiles a perpetuidad muy juntitos y condenados a acabar entendiéndose.

Como su hoja de ruta actual está en blanco y no tienen otra cosa que decir, su estrategia está en crispar el ambiente con problemas ajenos a los del pueblo llano cuales tertulianos televisivos, con la diferencia de que éstos hasta cierto punto pueden entretener y hasta divertir. Pero cuando se trata se poner en juego el futuro de las personas y del planeta, las tertulias deberían ser serias. Los hechos están probados: no tienen ni idea de cómo hacer nada.

Los buenos Economistas, Médicos, Financieros y todos los buenos profesionales están obviamente anulados y en la sombra, no vaya a ser que destaquen y acierten en las medidas donde ellos han fracasado.

Cambiaría una de sus célebres frase por “ no quiero formar parte de un mundo en el que estos rapaces ineptos están en el poder “.

Y “ también dos huevos duros ” …..

María de los Ángeles Díaz Bravo 22.11.2012

Frase meva que he posat en algun del meus contes

"Camins clars perduts dins les hores, enyorant un temps que encara ha de venir, el món hauria d’aturar-se o fer una pausa, per permetre’ns recuperar el temps perdut, recuperar el temps a venir i fusionar-los, perquè res no hauria de trencar la pau dels nostres somnis, i fer-los realitat" - María de los Angeles Díaz Bravo

Frase

“In times of stress, the best thing we can do for each other is to listen with our ears and our hearts and to be assured that our questions are just as important as our answers.” 
― Fred Rogers

Frase Terapéutica

" Cuanto mas vivo, mayor es mi deseo de dejar suspendido el mundo y capturar el presente antes de que se lo trague el segundo siguiente y se convierta en pasado “ Siri Huvstedt 

Soy fan del Actor Omar Rueda Díaz, ver enlace

Teatroterapia

Phrase du jour

" Le bonheur est souvent la seule chose qu'on puisse donner sans l'avoir et c'est en le donnant qu'on l'acquiert "

Voltaire

Message a good friend from Mumbai, India sent to me today :
quote
May the Lord grant you five blessings today :
The Sun to warm you...
The Moon to charm you...
An Angel to protect you...
True love to care for you and
A friend to listen to you.
Happy Valentine's Day
Hugs
unquote