OBSERVAR L'ENTORN

• Un senyor gras  assegut en la cadira d'una cafeteria a Berlin, que té l'alegria de compartir les engrunes del seu pastís amb un ocellet que les recull i que, quan triga a enviar-li'n més, aleta i s'enlaira fins als seus genolls per demanar-li'n més.

• Un botiguer que escombra el voltant de la porta del negoci on treballa i la vorera que hi ha davant perquè estigui impolut i així els clients puguin entrar, sentint-se benvinguts amb la netedat que envolta aquesta porta.

• Autobús 62 direcció plaça de Catalunya, Barcelona.  Dos seients ocupats per dos " marujas " a l'altra banda del passadís, al seu costa dos senyors, rectes, seriosos, guardant les aparences, les dones parlen d'ells i de tot, no callen. Mira què calladets van, diuen, ells no diuen res.  " Li has de treure la taca que du a la camisa el teu home ", diu l'altre amb un to benevolent, però satisfeta de que el seu home no en dugui pas de taques. Se l'ha degut fer amb la melmelada de l'esmorzar, afegeix, volent treure-li importància a la cosa. Hem giro per mirar-los, fan cara d'avorrits, obligats a acompanyar a llurs esposes a un grans magatzems, però sense cap esma per fer-ho. Deuen pensar que aquesta tarda miraran el futbol i aixì estaran una estona tanquils, sense que els persegueixen amb un llevataques.

• Un señor negre, grandot amb els cabells blancs que veu a un conegut també negre, carrer avall i li cridat ben alt " ¿Adónde va negro  ?"!!!

• Tinc complexe de foca, diu una companya de feina quan menja tunyina a la planxa del regust a peix que li perdura tota la tarda.....

• Las empleades d'una fleca del voltant de la plaça Tetuan de Barcelona,  van veure atònites i espantades, com l'estiu passat un regiment d'abelles obreres inundaven la botiga. Cada dia venien més, tant és així que van tenir por i van trucar a la guàrdia urbana. Els agents van fer venir personal especialitzat del Zoo de Barcelona que van buscar pels conductes de l'aire condicionat si s'havia allotjat la reina. No van trobar res i van bloquejar el conducte, van recomanar al propietari de la fleca que posés unes portes i que estiguéssin tancades. El cas és que s'havia corregut "la veu " entre les abelles que van trobar els pastissos dolços de la fleca al seu gust i venien cada dia des dels ruscs del zoo a alimentar-se a la pastisseria.